T'aixeques un bon matí i la rutina ha canviat... el govern ha imposat l'estat d'alarma i amb ell t'ha re-organitzat la teva existència, els teus horaris, les teves tasques, la teva remuneració, els teus hàbits, el consum de benzina, el consum de temps, els desplaçaments, les trucades,.... ha estat un CANVI que vé IMPOSAT de fora, involuntari i que sovint tenim tendència a interpretar com a INNECESSARI o INCONVENIENT i llavors apareix la frustració, la queixa, les pors, l'angoixa, arran de la nostra visió sesgada per unes creences limitants fortament arrelades i ara què?? Depresió, desànims, ansietat, trastorns alimentaris, excessos amb el menjar, el beure o les drogues, el camí pot ser molt llarg, tot el que vulguem partint d'aquesta visió "limitant", però la pregunta és: és aquesta l'única forma de VEURE i VIURE aquesta situació que se'ns ha IMPOSAT des de FORA?? Em resulta CONVENIENT veure-ho així, sentir-ho així, viure-ho així?? Em suma la meva ACTITUD actual per poder sortir-ne reforçat/da de tot plegat??
A la vida, per tal que hi hagi CREIXEMENT cal que alguna cosa es trenqui. Penseu-ho, és allò que es diu que "Quan un ou es trenca des de fora la vida s'acaba, quan es trenca des de dins la vida neix", llavors la pregunta és, podem ser capaços d'APROFITAR una situació involuntària per viure-la com a si fos VOLUNTÀRIA, perseguida, fins i tot desitjada?? La meva resposta és un rotund SI, però per poder contestar que si, cal tenir molta confiança en un mateix i en la vida i molta capacitat d'ACCEPTACIÓ, que no és el mateix que resignació.
ARA, és un molt bon moment per fer-nos una sèrie de preguntes envers la situació laboral que a cadascú se'ns planteja: que he fet per trobar-me en aquesta situació? Que no he fet per trobar-me en aquesta situació? Que podria haver fet per què aquesta situació fos diferent? I lògicament no em refereixo al fet que hagi estat culpa meva que sorgís el coronavirus, sinó a com el fet que hagi sorgit i els efectes col·laterals que està tenint, m'afectin d'aquesta o d'una altra manera... Perquè recordeu, mai plou a gust de tothom i el que per algú és una "CRISI NEGATIVA" per a un altra és una "GRAN OPORTUNITAT DE NEGOCI" per exemple. Avui hi ha negocis que han hagut/hem hagut de TANCAR, i d'altres que han hagut de triplicar la seva producció...
Llavors, perquè us escric avui sobre tot això... doncs per fer-vos veure que el realment important davant d'aquests fets que estem vivint, no és tant el fet en si, com l'ACTITUD amb la que l'afrontem i la capacitat que tenim de poder canviar d'òptica a l'hora d'interpretar el fet i treure'n un aprenentatge, una motivació, una sol·lució o alguna cosa en positiu.
En una societat de la que difícilment podem deixar de formar-ne part amb tot això de la globalització, i tenint en compte el ritme frenètic d'actualització de "software / firmware" que requereix,... Està clar que la reinvenció tan personal com a professional és no només necessària, sinó fins i tot OBLIGADA diria jo...
Així que després d'aquesta reflexió, aniré penjant una sèrie d'articles per donar continuïtat a aquest procés, però per començar vos deixo incrustat aquí un vídeo de TV3 que trobo "SENSACIONAL", increïblement il·lustratiu i que dóna per a una bona reflexió "mirant a dins" de cadascú per tal de veure si aneu a la feina a treballar o a VIURE... Us convido a veure'l clicant al link, una estona que tingueu temps, són uns 30 minuts que segur seran ben aprofitats per tots aquells/es que ara mateix sentin que no estan on volen estar a escala professional...
Comentarios