El teletreball, cal ser conscient que pot generar determinats problemes de salut (tecnoestrès, tecnofatiga, tecnoaddicció, etc.), si bé és cert que potser pot minvar-ne d'altres (lesions musculoesquelètiques per manipulació de càrregues, etc.). Llavors aquí ens trobem davant una modificació dels factors de risc psicosocial que els poden afectar i una diferent repercussió. Aspectes com l'ús quasi constant de la tecnologia, la modificació de les relacions personals, la falta de contacte directe amb el proveïdor o amb el client final, el canvi de rutines, horaris, el canvi en les metodologíes d'avaluació del feedback... poden tenir una repercussió positiva o negativa. Per tant, en la definició del teletreball s'han de tenir en compte estratègies per a prevenir aquests possibles riscos, vetllar per una gestió òptima del temps, disposar d'habilitats suficients tant comunicatives com de gestió emocional i un lloc de treball adequat.
Introducció
Partint de la premisa que en prevenció de riscos cal eliminar tots els possibles i avaluar els que no s'hagin pogut eliminar. Cal tenir present que les empreses aquets díes, si fan canvis en les seves metodologíes de treball, hauríen d'actualitzar les seves avaluacions de riscos per tal d'assegurar-se que no posen en perill la seva estructura productiva, els treballadors/es. Així doncs vaig a fer un repàs general a aquells factors de risc que cal tenir en consideració en situacions com la que vivim avui en dia, on treballadors/es es veuen "obligats/des" d'una manera més o manco "voluntària" i/o "fortuïta" a canviar la seva manera de treballar. 1. Riscos psicosocials associats al teletreball No entraré a definir que és teletreball, tan sols el fet que comporta avui dia «l'ús d'ordinadors i comunicacions per a canviar la geografia habitual del treball». A partir d'aquesta definició s'identifiquen dos elements que modifiquen els possibles factors de risc psicosocial d'un determinat lloc de treball. L'ús important de les tecnologies de la informació, que ens afectarà a nivell de càrrega mental, i al fet de treballar fora de les instal·lacions de l'empresa, en un entorn associat a descans, familia, oci, etc...i que caldrà "redissenyar".
Així doncs, en un primer moment un pot pensar "oh que bé! que puc treballar des de casa", però de mica en mica, et pots anar trobant amb les dificultats que això comporta, per exemple a nivell de capacitat de concentració (la familia, els nins, la rentadora, fer el dinar, algú ha d'anar al bany i farà renou mentres tenc aquella important videotrucada...). I no oblidem a nivell ergonòmic, no pel fet d'estar a casa estaré més segur de no fer-me mal a l'esquena mentres estic assegut davant el meu ordinador, per ventura la il·luminació del meu despatx improvitzat no és l'apropiada... de fet si un tècnic de PRL vingués a visitar-vos, segurament sortiria amb els cabells drets de veure que feis feina de tombats, o al jardí cara al sol, o a la cuina al costat del microones engegat. No pretenc ridiculitzar el com acabarem treballant durant aquest confinament, tan sols remarcar que la feina que feim els ergònoms, per exemple, no és tonteria, té uns fonaments científics molt clars i de no respectar per exemple la postura mentres feim la nostra "jornada laboral a casa", podem acabar amb una bona contractura que es pot afegir a tota la càrrega emocional d'aquesta situació d'incertessa que vivim.
Llavors, a mesura que s'estén l'ús del teletreball, van apareixent nous vocables:
Tecnoestrès. És un tipus d'estrès provocat per l'exposició continuada a l'ús de noves tecnologies d'informació i comunicació (TIC) com ara Internet, la telefonia mòbil, la televisió digital, skype, zoom, facetime,...
Tecnoansietat. És el tipus de tecnoestrès més conegut, en què la persona experimenta alts nivells d'activació fisiològica no plaent, i sent tensió i malestar per l'ús present o futur d'algun tipus de TIC. La mateixa ansietat porta a tenir actituds escèptiques respecte a l'ús de tecnologies, alhora que pensaments negatius sobre la pròpia capacitat i competència amb les TIC. Un tipus específic de tecnoansietat és la tecnofòbia que es focalitza en la dimensió afectiva de por i ansietat davant les TIC (Salanova i altres, 2006).
Tecnofatiga. Es caracteritza per sentiments de cansament i esgotament mental i cognitiu deguts a l'ús de tecnologies, complementats també amb actituds escèptiques i creences d'ineficàcia respecte a l'ús de TIC. Un tipus específic de tecnofatiga és l'anomenat síndrome de la fatiga informativa, derivat dels actuals requisits de la societat de la informació i que es concreta en la sobrecàrrega informativa quan s'utilitza Internet. O el multitasking, quan s'aparta temporalment l'atenció de la tasca principal i es dirigeix cap a altres activitats, per a tornar posteriorment a la tasca inicial. En aquest cas, el cervell s'ocupa alhora de tots aquests requeriments extres, tot esperant ser resolts.
Tecnoaddicció. L'addicció a les noves tecnologies. És una addicció com qualsevol altra, definida com la necessitat d'alguna cosa que proporciona benestar i plaer; així, com que les noves tecnologies generen certa satisfacció, es vol passar la major part del temps interactuant-hi (Rosen, 2013). Relacionat amb la neofilia, que té com a principal característica la necessitat de tenir sempre l'últim en tecnologia, la compra compulsiva d'aparells tecnològics i programari actualitzat.
Nomofòbia. Por irracional a estar sense telèfon mòbil. El terme prové de l'anglicisme nomophobia (no-mobile-phone-phobia). La dependència del dispositiu electrònic genera una sensació infundada d'incomunicació en l'usuari quan aquest no en pot disposar. Similar al concepte de fomo, que prové de l'expressió anglesa fear of missing out, que vol dir 'por d'estar desconnectat'.
e-nomads: persones en les quals la tecnologia ha envaït la vida professional i personal amb un horari de treball que no té hora de finalització establerta, la càrrega de treball i la complexitat de tasques es multiplica en proporció al nombre de tecnologies utilitzades, es perd el sentit de selecció d'informació per la il·limitada quantitat de dades disponible, les relacions personals se substitueixen per relacions virtuals i el balanç de vida laboral i professional és impossible d'establir perquè tots dos aspectes estan mesclats.
2. Factors de risc. Aspectes positius i negatius del teletreball
Cal recordar que el que es busca és l'adaptació del lloc de treball a la persona, en general, els riscos psicosocials són multifactorials i trobar el punt adequat implica tenir en compte la millor combinació de diversos factors alhora, ja que el que pot funcionar en un cas no sempre funciona en un altre.
2.1. Aspectes importants per al treballador/a Aquests són alguns dels elements que canvien quan passem a treballar des de casa:
Horari laboral flexible, adaptable a les necessitats personals, ara bé, es perllonga o no la disponibilitat personal?
Millora la conciliació entre la vida laboral i la professional, però cal fer una mena de pacte familiar/social?
Més autonomia i control sobre el propi treball i entorn social. Com es gestionen les trucades no respostes al moment?
Es redueixen els desplaçaments, s'estalvia temps. També es redueixen els contactes socials que es fan en aquests desplaçaments i aquest temps a vegades també s'aprofita per a treballar.
Es pot treballar en altres llocs: habitacions, jardí, terrassa, segona residència, etc. Es pot treballar en un entorn no gaire adequat, sense tenir tots els recursos necessaris, però intentant suplir-los.
Si es pateix alguna discapacitat es pot treballar en un entorn adaptat personal. Suposadament més adaptat.
És imprescindible ser capaç d'organitzar-se el temps, sembla que s'ha de tenir una gran autodisciplina i motivació per al treball. Es mantenen els hàbits saludables?, dormir, menjar...? La persona és capaç de suportar l'aïllament?, i de separar la vida laboral de la familiar? Gran impacte en les relacions socials, sembla clar que no tothom serveix.
Convé tenir un bon coneixement d'informàtica. Una actitud receptiva a les noves tecnologies. En sabem prou per a solucionar els problemes des de casa? Ens acostumem a tants canvis, a vegades no del tot explicats? El programari que utilitzem és el que s'adapta millor a les nostres necessitats?
És millor tenir un espai específic, adequat i independent per a teletreballar. Probablement comporti una inversió econòmica: espai, mòdem, connexió a Internet, llum, cadira adequada, programari, etc.
2.2. Aspectes importants per a l'empresa Aquests són alguns dels elements que tenen un impacte per a l'empresa que té treballadors/es teletreballant:
Reducció de costos especialment en infraestructures. Dependrà del grau de teletreball. Si el treball és en cooperació, quant serà el temps perdut per tal que tots hi participin?
Sembla que hi hagi un increment de la productivitat, no comptabilitza el temps de «descans», hi ha menys interrupcions directes. I l'estalvi en les solucions en la conversa del passadís, fent un cafè?
Facilita la contractació de personal, es redueixen les limitacions per raó del lloc de residència. Fins a cert punt.
Hi ha una major dificultat en el control de l'evolució del treball. Es té menys coneixement del procés, important si només es consideren els resultats. Es pot veure afectada la motivació. Es mantenen les oportunitats de promoció individual?
Es pot reduir el sentiment de pertànyer a una determinada organització. Es pot incrementar la distància entre personal i empresa. Es mantenen de la mateixa manera la cultura, els valors empresarials?
Encara hi ha un buit legal i fiscal, aspectes de responsabilitats laborals, responsabilitats en la confidencialitat de dades, etc.
Es millora considerablement el clima laboral i la satisfacció professional. En relació amb aquest punt sembla que de moment hi ha resultats qüestionables, fins i tot contradictoris.
3. Orientacions per a la intervenció preventiva
Aquí vos deixo algunes de les estratègies per a prevenir els factors de risc psicosocial associades al teletreball.
3.1. Gestió del temps Estratègies que permeten tenir un control del temps real de treball: quantificar el temps que s'està disponible per a treballar, tenir coneixement i diferenciar les hores que s'està treballant i les que no s'està treballant. Prioritzar tasques adequadament, diferenciant entre urgent i important i definint el grau real d'urgència. Que hagi arribat ara un missatge de correu no ha de voler dir que s'hagi de contestar ara. És necessari facilitar la concentració en una tasca concreta. Cal donar orientacions clares.
3.2. Habilitats comunicatives En el cas del teletreball es modifica la manera com es tenen les relacions interpersonals. La distància física i emocional amb les persones de l'entorn laboral s'acostuma a incrementar, per tant s'ha d'intentar preservar.
Models de comunicació efectiva. Amb les noves tecnologies s'ha incrementat l'ús del llenguatge escrit. Les característiques d'aquest tipus de llenguatge són diferents de les verbals. Entre altres coses requereix més precisió en les paraules i la consideració de l'anomenada etiqueta. Es poden proporcionar models i criteris.
Mantenir l'escolta activa. . No es poden donar per enteses les coses, es tindran menys indicadors de com són enteses. Preveure un seguiment adequat del procés.
Optimitzar la gestió de reunions. Habitualment, el temps que es comparteix en l'entorn de treball quan es teletreballa s'aprofita per a fer reunions, activitats en què es requereix la presencia simultània de diferents persones. Com que aquestes són més escasses, és important que estiguin el màxim de preparades. Que tinguin objectius clarament definits, limitació temporal, tasques que se'n derivin, etc.
3.3. Gestió d'emocions En el cas del teletreball es modifica la manera com es tenen les relacions interpersonals, i això pot tenir una repercussió en les estratègies personals de gestió emocional. Mantenir contactes afectius. Per a qualsevol persona és necessari sentir emocions relacionades amb rebre i donar afecte. Tot i que la majoria de persones tenen aquestes necessitats més o menys cobertes en l'àmbit privat, la feina pot ser un lloc on també es produeixi aquest intercanvi, per a determinades persones pot ser pràcticament l'únic entorn on es produeix o el més important. S'han de buscar estratègies per a mantenir aquestes vivències positives també a la feina. Facilita el manteniment del sentiment de pertinença.
Preveure la gestió de conflictes. La realitat de les relacions interpersonals ens permet preveure que en un grup de persones probablement apareixerà algun conflicte. S'hauria d'anticipar de quina manera es podrà facilitar la resolució d'aquests.
3.4. Lloc de treball Tot i l'actual buit legal d'alguns d'aquests aspectes, especialment en relació amb les característiques d'un entorn privat, s'hauria de complir la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos, medi ambient, confidencialitat de dades, drets laborals, etc. En la mesura del possible, s'han de seguir les recomanacions publicades per organismes acreditats. Entre altres, prevenir els riscos ergonòmics, disposar de tota la tecnologia necessària, valorar l'adequació del programari que s'utilitza, definir funcions i responsabilitats, identificar costos, etc.
Conclusions Sembla clar que estam davant d'una situació transitòria, el virus passarà, "Tot anirà bé", però de com gestionem aquests canvis "temporals" ja sigui que duren un mes o quatre mesos, dependrà la nostra salut i la de la nostra empresa, el nostre negoci, les nostres relacions personals/laborals i al cap i a la fi la nostra satisfacció laboral.
No he volgut entrar en determinats col·lectius, he volgut ser més bé genèric, però hi ha professions que a l'hora de fer teletreball, fins i tot abans d'aplicar-lo, s'haurien de plantejar si realment no és pitjor el remei que la malaltia, i penso en totes aquelles que fan feina directa amb col·lectius sensibles com ara educadors/es, mestres, sanitaris, psicomotricistes,...
I per acabar un apunt final. Puc treballar a casa, però resulta que a casa l'anomenada "doble presència" és encara més bèstia. Com puc fer-li entendre al meu fill/a de 4 ó 5 anys que ara no puc estar per ell/a, que ara no estic "fent de mare sinó de publicista" per exemple?
Quin impacte pot tenir tot plegat en la nostra carrera professional? En la nostra salut individual? I en com serà la nostra feina en un futur un cop hagi passat tot això?? Són substituibles els profes, per exemple? Ho són les consultes de psicologia presencials?? Cada professió ara es veurà posada a prova i cal estar preparats i ser adaptatius sense perdre de vista els nostres drets i la nostra salut.
Sort i ànims que entre tots/es podrem sortir-ne enfortits si feim les coses bé!
Queda't a casa, però de forma saludable!
Commentaires